Medi 6 Comunitat Valenciana. Natural, social i cultural

L'univers és el conjunt format per tots els cossos celestes i l'espai immens que els conté. Els cossos celestes més importants són les estreles. Les estreles Una estrela és una gegantina bola de gas molt calenta que emet llum i calor. El Sol és una estrela. El seu diàmetre és 110 vegades més gran que el de la Terra, i la seua massa és 330.000 vegades més gran. El Sol és una estrela de grandària mitjana. [...]

El Sistema Solar està format per tots els cossos celestes que estan sotmesos a la força de gravetat del Sol. Els principals cossos del Sistema Solar són els planetes. Els planetes Els planetes són cossos grans i arredonits que giren al voltant d'una estrela. Segueixen sempre un recorregut, que s'anomena òrbita i té una forma quasi circular. No tenen llum pròpia, però poden reflectir la llum de l'estrela al voltant de la qual giren. [...]

La major part de la Terra està formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arredonida d'uns 13.000 km de diàmetre. Gran part de la geosfera està coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua líquida que forma els mars i els oceans, els llacs i els rius. Aquesta capa és comparativament molt prima, perquè el seu gruix mitjà és de només 4 km. [...]

El relleu i les costes d'Europa Europa és un continent d'extensió reduïda (10.500.000 km2): representa el 7% de les terres emergides del planeta. A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu: Les planures: la més important és la Gran Planura Europea, que s'estén des de Bèlgica i els Països Baixos fins als Urals. [...]

Europa, un continent molt poblat Europa és un continent molt poblat: hi viuen més de 730 milions d'habitants i té una densitat mitjana de 72 h./km2. La població es distribueix de manera desigual: A l'Europa central la densitat de població arriba als 300 h./km2. En els països nòrdics i en les zones de muntanya la densitat de població és inferior als 20 h./km2. Els estats d'Europa. [...]

Europa està situada en la zona temperada de la Terra, en l'hemisferi nord. Al sud-oest del continent europeu es troba la Península Ibèrica, que, pel nord, s'uneix a Europa per la serralada dels Pirineus; pel sud, la seua costa és a pocs quilòmetres d'Àfrica, separada per l'estret de Gibraltar. La Península Ibèrica està banyada pel mar Mediterrani, el mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic. Espanya, amb una superfície de 505. [...]

La major part del territori espanyol està situada en la zona temperada de l'hemisferi nord de la Ter­ra i això fa que el seu clima siga temperat, essencialment mediterrani. Però alguns factors, com la proximitat o la llunyania del mar i l'altitud i el relleu, fan que a Espanya hi haja uns altres conjunts climàtics: atlàntic, d'interior i de muntanya. [...]

Espanya té uns 46 milions d'habitants. És, per això, el cinqué país més poblat de la Unió Europea. Aquesta població es distribueix de manera molt irregular en el territori. Així, la meitat es concentra en només set províncies, totes elles costaneres amb l'excepció de Madrid. A més, la població espanyola és majoritàriament urbana, és a dir, viu en ciutats. A Espanya, el nombre d'habitants augmenta cada any, malgrat que de manera moderada. [...]

Espanya té una població activa de més de 21 milions de persones. El sector primari és el que ocupa menys població. Hi destaquen principalment l'agricultura i la pesca. El sector secundari, que inclou la mineria, la indústria, la construcció i la producció d'energia, ocupa la segona posició pel que fa a nombre de treballadors i també pel valor econòmic que genera. El sector terciari és el més desenvolupat actualment a Espanya. [...]

El descobriment d'Amèrica, l'any 1492, assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que arriba fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Al començament d'aquest període, els Reis Catòlics regnaven en les corones de Castella i d'Aragó i van conquistar altres regnes peninsulars. Les millores introduïdes en la construcció de vaixells (les caravel·les) i el progrés en les tècniques de navegació (brúixola, astrolabi, portolans... [...]

Durant el segle XVI, els monarques Carles I i Felip II, que pertanyien a la dinastia dels Habsburg, van formar l'imperi més extens i poderós de l'època, amb possessions a Europa i amb els territoris americans incorporats a la Corona espanyola. Un imperi tan gran va ser escenari de nombroses guer­res, moltes causades per problemes religiosos, perquè els reis espanyols van ser defensors decidits del catolicisme. [...]

L'Edat Contemporània va començar amb la Revolució Francesa, l'any 1789, i arriba fins als nostres dies. Al final del segle XVIII, les noves idees de la Il·lustració van portar al liberalisme polític, és a dir, a un sistema de govern en el qual el poder ja no és absolut, sinó que està limitat per una Constitució que estableix els drets dels ciutadans. [...]

La forma de vida de l'ésser humà ha canviat més des del segle XX que al llarg d'uns quants segles precedents. La població i l'economia mundials han experimentat un gran creixement i els avanços científics i tecnològics han permés millorar el nivell de vida de les persones. Però, malgrat això, el món ha conegut també grans enfrontaments bèl·lics i ha desenvolupat l'armament més mortífer de tota la història. [...]

Durant els segles XVI i XVII, el Regne de València va continuar formant part de la Corona d'Aragó i en va conservar les lleis i les institucions pròpies. Però, en el segle XVIII el rei Felip V va suprimir, per mitjà del Decret de Nova Planta, les lleis i els privilegis del Regne de València. Malgrat això, aquest segle va ser un període de prosperitat en l'àmbit econòmic i en el demogràfic. [...]

Per a viure, el nostre organisme necessita dos tipus de substàncies: nutrients, que obté a partir dels aliments, i oxigen, que aconsegueix de l'aire. L'aparell digestiu és l'encarregat de proporcionar al nostre organisme els nutrients que aquest necessita. Per a extraure energia dels nutrients cal combinar-los amb l'oxigen. L'aparell respiratori és el que recull aquest oxigen de l'exterior. [...]

L'esquelet està format pels ossos, que són òrgans tan vius com qualsevol altre del cos: creixen al mateix ritme que ho fem nosaltres, i si es trenquen es poden tornar a soldar espontàniament. Alguns ossos protegeixen diferents òrgans vitals, com el cervell o els pulmons. Però, la funció més important dels ossos consisteix en el sosteniment del cos. Sense els ossos series una massa sense forma i incapaç de moviment. [...]

Rebem la informació del que passa en l'exterior per mitjà dels receptors sensorials. Aquests receptors són cèl·lules nervioses especialitzades que capten els estímuls de l'exterior. Hi ha diferents classes de receptors sensorials. Cada classe està especialitzada en un tipus d'estímul i constitueix allò que anomenem un sentit. [...]

Ara estàs llegint aquestes línies i les entens. Quan passes davant d'una pastisseria i tens fam, "et ve aigua a la boca". Si et fas una cremada a la mà, l'enretires ràpidament. Totes les activitats que fas cada dia quasi sense adonar-te'n, les fa el sistema nerviós. [...]

Podríem comparar el cos humà amb una esvelta grua de les que s'utilitzen en la construcció. La columna, els tirants i el braç de la grua serien l'esquelet, l'estructura que suporta el cos. També, la grua disposa de motors i de mecanismes per a fer la seua funció. Equivaldrien als músculs del cos. [...]

Percebem la majoria dels objectes que ens envolten perquè els veiem i els sentim. Però, la major part d'aquests objectes no tenen llum pròpia. Els veiem gràcies a la llum que els il·lumina, procedent de fonts naturals o artificials, i al sentit de la vista. Quan la llum arriba als objectes, hi rebota i ens arriba als ulls. El so procedeix de la vibració dels objectes i el percebem amb el sentit de l'oïda. [...]

Els avanços de la ciència i de la tecnologia en temps molt recents han permés un gran progrés en molts camps i han millorat la nostra qualitat de vida. Entre aquests avanços espectaculars destaca l'ús massiu dels ordinadors, que s'han fet imprescindibles en les fàbriques, en les oficines, en els centres educatius i, naturalment, en les nostres llars. Gràcies a les noves tecnologies de la comunicació ha sorgit el fenomen Internet. [...]